Al·legoria de la buidor

Després d'un llarg parèntesi, dono per inaugurada la temporada 2010 de "postejos" en aquest bloc. És de justícia reconèixer que la mandra és l'excusa perfecta per postposar-ho. Mai es troba el moment, ja sigui per manca de temps o per manca d'inspiració. I no es tracta d'escassedat d'idees. Al contrari. Cada dia rebem multitud d'inputs que bé mereixerien quatre ratlles. Ni que sigui per a que no caiguin a l'oblit. A mode de síntesi, i sí, a mode d'excusa, aquesta és la raó per la qual han transcorregut una pila de mesos sense fer massa cas al bloc.

Malgrat reconèixer que l'informació ens aclapara dia rera dia, és ben conegut el pànic que experimenten els escriptors, columnistes o periodistes quan s'enfronten a un foli blanc i immaculat, sense cap taca de tinta. Aquesta seria l'imatge de la qual sempre parlen quan volen transmetre que dur és començar a crear, a plasmar una opinió, una història, un pensament, ja sigui real, inventat o directament copiat.

Avui en dia, tret de quatre exemples comptats, ja ningún s'enfronta a cap foli en blanc. No perquè no existeixin, sinó perquè gairebé tothom que es dedica a posar lletres les unes al costat de les altres amb la finalitat de dir alguna cosa amb sentit, ho fa enfrontant-se a un editor de textos. Menys romàntic, però més pràctic, i perquè no, més ecològic. Segur que tots tenim al cap l'imatge de l'escriptor amb la paperera curulla d'esborranys d'idees que no han passat el mínim control de qualitat desitjable. Gràcies, senyor Word.

Em sento identificat amb aquest pànic a la buidor, al no saber què dir, a dir coses buides, sense sentit i que no aportin res. No tinc cap intenció d'aportar res nou, només quatre idees o pensaments, però almenys que siguin consistents i amb un cert fons. Però, i aquí rau el problema, de què parlar? Del temps, de política, d'esports, de feina (ui no!), dels veïns, dels amics...? De trivialitats? De converses d'ascensor? No ho sé. Ara per ara, em sento incapaç de trobar cap tema per omplir aquest espai. Però calla... Ja porto unes quantes línies, no? Sobre quin tema? Cap en concret. Però com aquell qui no vol la cosa, ja hi ha una altra entrada al bloc. Perdó per la traducció matussera, peró... "suma i segueix".