L'estètica i la sobrevaloració (I)

L’estètica no és un concepte modern, encara que molts ho vulguin veure així. Ja els sofistes deien que el que és bell és el que produeix plaer a través de la vista i l’oïda. Plató anà més enllà amb la seva idea d’estètica. Que quelcom sembli bell no vol dir que ho sigui. La bellesa és una idea, fruit d’un cosmos ordenat. Bé, més o menys. A aquestes alçades la meva filosofia està una mica oxidada.

Hi ha uns certs convencionalismes a l’hora de qualificar quelcom com a bell, o estètic, en el sentit més modern del terme. Qui s’atrevirà a negar l’estètica del David de Miquel Àngel? Segons els experts, l’escultura més perfecta mai feta. Alguns s’hi queden embadalits durant força estona fins que els vigilants de la Galleria dell’Accademia els fan circular. D’altres passaran de llarg. D’altres diran que se l’imaginaven més gran. Molts no saben ni que existeix. Què dir del Naixement de Venus de Botticelli? No m’atreveixo a dir un lloc millor per exposar-la que la Galleria degli Uffizi. Com abans, una obra que no passa desapercebuda. O per desgràcia, moltes vegades sí. Val la pena veure-la. Ho recomano. No vull donar una falsa imatge d’erudit que no sóc. Ans al contrari. Ni ho he estat mai ni m’hi considero.

L’estètica tal com la coneixem avui en dia i en contraposició del concepte platònic, és absolutament subjectiva. Com a exemples, els anteriors. Però hi ha molts llocs, objectes, idees, conceptes, que estan absolutament sobrevalorats. Quan hom parla de Venècia, difícilment algú podrà rebatre la seva singularitat. D’altres diran que està ple de mosquits i que put. D’altres ho tindran com un referent romàntic, i que tant hi fan els insectes com la calor. I quanta més en faci millor, de calor. Està sobrevalorat Venècia? No ho sé perquè no hi he estat mai, però sí puc dir que Praga si ho està. No cal més d’un parell de dies adonar-te que és la capital europea de la misèria, de la brutícia i del comerç del sexe. És una ciutat curiosa? Home, sí. Però no n’hi ha per tant. Quan ho dic tothom em diu que no hi està d’acord. Em sembla molt bé, però seguiré pensant el mateix: No em va fer ni fred ni calor, i a més hi vaig pasar pànic. Bé sí. Calor també. Una calor horrorosa, la pitjor que he passat mai. Pànic i calor, una mala combinació.


Què més està sobrevalorat? El Temple de La Sagrada Família, per exemple. I això sí que és controvertit! Qui gosa posar-s’hi en contra? Poca gent. I els que ho diuen són titllats de poc més que d’heretges i fins i tot d’antipatriotes. Però val a dir que no tothom pateix perquè el túnel del carrer Mallorca la pugui fer trontollar… Mireu-la atentament: cada façana té un estil diferent (possiblement molt lluny del que Gaudí mai va planejar), i honestament, jo no li veig cap gràcia. Potser les seves formes capricioses i arrodonides, potser la seva assimetria. No ho sé. Crec que hi ha edificis més ben aconseguits. Menys cridaners però més ben reblats. Pedra que s’esquerda, xiscles japonesos, un mite que cau. Cau, perquè no hi ha per on agafar-la. Tren d’Alta Velocitat amb cents anys de retard…