Sentia per la ràdio parlar d'un cèlebre personatge que ja no es troba entre nosaltres, i que sempre serà recordat per la seva afició a la bona taula. No se'l recorda massa per la seva literatura, que és el que realment perdura en el temps. No. Se'l recorda per la seva afició a omplir el pap, i de quina manera, però això és un altre tema, i ja en parlarem un altre dia.
Resulta que aquest bon home (això de bo suposo que ho devia ser, però se sol posar encara que no ho hagués estat) era el que es coneix com un "gurmet". I habitualment s'anomena gurmets a aquelles persones que els agrada alimentar-se bé, amb les menges més sel·lectes, i si pot ser en un restaurant car, millor que millor. La pregunta que fa anys que em rosega és la següent: a cas hi ha algú que li agrada menjar malament? O realment podem dividir la gent entre els que els agrada ingerir aliments de qualitat i els que els agrada menjar merda? Heu sentit mai dir d'algú "no, és que jo em foto els fems de les vaques del poble", o bé "jo m'alimento de les deixalles del meu veí; això sí, les orgàniques eh? el plàstic i el paper em costen de passar"... Home!
Aquí pretenen aixecar la camisa quan parlen del gurmet X, o del sibarita Z? Que no som gurmets la resta? Que no ens agrada gastar-nos els calers de tant en tant en un bon restaurant? No.
Sembla que els que no som anomenats gurmets, mengem directament de terra i amb les mans, i mai, però mai, ens agrada fotre'ns una mariscada i una copa de xampany. Perquè s'ha de veure xampany. El cava és pels que no tenen paladar. I jo en tinc.
Interesante reflexión, con sentido irónico y realista. Es muy bueno, de verdad, y difícil de lograr la crítica sutil!!!!... Vuelve que vale la pena expresarse y dejarse leer (la geito)
ResponderEliminar