jueves, 25 de junio de 2009

Hi ha qui es pensa que en sap molt, i no en té ni idea


A voltes et trobes amb persones que no saben fer el que es diu vulgarment, "la o amb un canuto", però que van fent per la vida amb la magnanimitat d'aquell que tot ho sap (o es pensa que ho sap).

De fet, a tots ens agradaria saber moltes coses. O potser no. Hi ha qui diu que ja li està bé saber el que sap, i que saber més coses només et porta maldecaps. Qui sap. Potser aquestes persones tenen raó, i són d'aquell tipus d'individus que potser també creuen tenir la veritat absoluta.

De tant en tant ens creuem amb gent que amb aquest excés de coneixement extraordinari pot posar en perill la vida dels que els envolten.

Actualment és força senzill trobar-se amb "quitxalla" que fa poc que tenen la llicència de conduir, i creuen ser un pilot de Gran Premi. Com és ben sabut, calen molts anys perquè la gent anomenada "del carrer", pugui tenir una certa perícia automobilística. Quan es sumen tots aquests factors d'ignorància, en el sentit més ampli del mot, ens podem trobar amb una bomba de rellotgeria que ens esclati directament als morros. I sinó, que li preguntin al macarra que per poc no fa una crêpe dels meus amics i jo mateix, mentre feia una exhibició de pilotatge en una dels milers de rotondes que darrerament innunden les carreteres catalanes. Si li volem trobar una rerafons divertit, penseu en la cara que devia quedar-se-li al xicot quan el senyal de trànsit de la rotonda li va passar a pocs centímetres del paraxocs davanter del seu vehicle.

Ja se sap. La teórica tothom la sap, però la pràctica... a vegades falten mans i unes quantes sinapsis entre neurones; ni que sigui per no fer mal als demés. De Sr. Lobo només n'hi ha un, i es troba força lluny d'aquí.

No hay comentarios:

Publicar un comentario